Testimonis

Família Tserennorov Lkhagvadorj. Juliol 2009
Veure Vídeo


“Cuando llegamos a Barcelona no teníamos casa ni trabajo, los niños no iban a la escuela, no teníamos nada. Hablamos con una chica de Bellver de Cerdanya, y finalmente nos fuimos con ella a trabajar allá. Estuvimos viviendo en un campamento durante tres meses en la montaña, y después dos meses en una caravana. Más tarde estuvimos en la habitación de unos amigos. En Barcelona fue difícil. Después ProHabitatge nos ayudó y alquiló un piso. Durante los dos meses que estuvimos en la caravana hizo mucho frío, y tampoco teníamos luz, ni agua, ni baño

Hoy tenemos trabajo, los niños ya hace tiempo que van a la escuela y hablan bien catalán y castellano. Hace ya tres años que vivimos tranquilamente en un piso. Actualmente tenemos “papeles”, tarjeta médica, los niños van a cursillos de fútbol, a la piscina… todo está muy bien.

Al principio necesitábamos guardar el dinero que cobrábamos, pero no podíamos abrir una cuenta en el banco, así que ProHabitatge nos ayudó a conservar y a organizar nuestros ahorros. En cuanto pudimos abrir una cuenta en el banco, nos devolvieron todo el dinero, de manera que actualmente disponemos totalmente de él y llevamos nuestras propias cuentas”


Un pis per a la Núria, la Maria i la Noèlia
El Punt. Abril del 2005

La Núria es va traslladar de Barcelona a reus per la feina. “Aquí no coneixia ningú, i per això vaig pensar que el millor seria compartir pis”. Dit i fet. Ella i una altra noia, la Maria que no es coneixien, van començar a viure amb una noia que oferia habitacions al seu habitatge llogat. “L’experiència va ser horrorosa. Per un cantó vaig conèixer la que ara és una de les millors amigues que tinc, però amb l’altra noia va ser horrorós. A més el pis era molt vell, teníem problemes i la propietària no ens feia cas”. Tan malament, que van decidir buscar un altre lloc. I ho van fer a través de la Borsa Jove d’Habitatge, de la qual els havia parlat una coneguda. “Ens van atendre molt bé. El pis és fantàstic, i els propietaris són un encant”, explica la Núria. La Maria, què és de San Sebastià i estudia a Reus, diu “Cap de les tres tenim ningú aquí, hem fet una família”. I és que ara són tres, perquè s’hi ha instal•lat la Noèlia. És basca i ja es coneixia amb la Maria. Ella explica “Quan vaig arribar ja tenien el pis. A la borsa em van ajudar molt i ràpid en tots els tràmits, com posar-me al contracte o preparar-me la documentació per a la beca”. A la Maria compartir pis li permet “posar diners en un compte habitatge”. És l’única manera de poder independitzar-te de casa els pares i estalviar. “Més endavant ja veuré que faig, perquè elles quan acabin d’estudiar, tornaran al País Basc”.