Aquí podreu veure la jornada completa:
A la Jornada van intervenir com ponents:
- Cristina Sànchez-Miret, sociòloga, professora a la Universitat de Girona
- Pedro Cabrera, sociòleg, professor a la Universitat Pontificia de Comillas
La gerenta de Prohabitatge, Carolina Pallàs, va ser l’encarregada de recollir les conclusions i idees principals de la jornada, que breument resumim:
- El sensellarisme en femení és un camí sobrevingut, d’un procés d’exclusió per una raó de Gènere. Dimensionar el fenomen com un col·lectiu, ens redueix la visió dels factors estructurals i ens porta a valoracions masclistes. Entendre que les dones amb i sense llar encara carreguem amb la divisió social del treball, amb una perspectiva interseccional.
- És necessari treballar model de violència Masclista des de la dimensió de sensellarisme, ens obliga a parlar de violència comunitària com el treball sexual, persones LGTBIQ...
- Entendre que les dones amb o sense llar carreguem de la divisió social del treball des d’una perspectiva interseccional. Doncs espai privat i la cura, són espai exclusiu de les dones. Per tant apareixen les implicacions emocionals associades sobre la pèrdua dels rols assignats quan existeix pèrdua de la llar.
Els reptes generals que es proposen per continuar treballant són:
- Revisar els models d’atenció des de la perspectiva de gènere ens comporta incorporar la dimensió de les cures com a centralitat social, en cap cas ha de ser o hauria de ser un element que obstaculitza els processos d’autonomia de les dones, s’ha de tenir en compte a l’hora de definir recursos de suport i/o itineraris vitals.
- Treballar per reduir la construcció de les relacions de subordinació, socialment sobre la imatge de dona com càrrega a cuidar o ser cuidada, per a les xarxes de suport. Aquesta situació ens obliga a revisar les relacions de poder a les llars i per tant de drets.
Entre les entitats que vam participar es va acordar una sèrie de propostes que consisteixen en:
- Visualitzar el perfil de dones sense llar i els factors que les han portat a aquesta situació.
- Incorporar en els plans estratègics la dimensió de gènere i el principi d’equitat, reconèixer els factors de desigualtat d’origen.
- És necessari revisar instruments de suport d’atenció i suport que reconeguin el itinerari de les dones i el procés vital, entendre tos els processos de cura, inclòs els vinculats a classe social.
- Cal disposar de recursos específics per a dones en situació sense llar que garanteixin la seguretat i la privacitat.
- Obligació visualitzar la representació de les dones en la tinença i en la pèrdua d’habitatge, així recollir les relacions de poder i de dret vinculat a l’habitatge.
- Disposar de serveis específics per a dons soles i dones amb càrregues familiars diferenciats.
- Revisar la interseccionalitat de la salut mental i el consum des d’una perspectiva de gènere.
- Revisar els circuits d’atenció tenint en compte els processos de cura i la seva temporalitat segons el cicle vital de les dones.
- Facilitar a les professionals a reduir el biaxos de gènere mitjançant instruments de diagnòstic de gènere i metodologies per competències.
- Adeqüem l’acompanyament a partir de facilitació de processos de canvi de les dones i els seus fills i filles.
- Incorporem la dimensió intercultural de gènere, per la construcció social d’autonomia.
A la Jornada van intervenir com ponents:
- Cristina Sànchez-Miret, sociòloga, professora a la Universitat de Girona
- Pedro Cabrera, sociòleg, professor a la Universitat Pontificia de Comillas
La gerenta de Prohabitatge, Carolina Pallàs, va ser l’encarregada de recollir les conclusions i idees principals de la jornada, que breument resumim:
- El sensellarisme en femení és un camí sobrevingut, d’un procés d’exclusió per una raó de Gènere. Dimensionar el fenomen com un col·lectiu, ens redueix la visió dels factors estructurals i ens porta a valoracions masclistes. Entendre que les dones amb i sense llar encara carreguem amb la divisió social del treball, amb una perspectiva interseccional.
- És necessari treballar model de violència Masclista des de la dimensió de sensellarisme, ens obliga a parlar de violència comunitària com el treball sexual, persones LGTBIQ...
- Entendre que les dones amb o sense llar carreguem de la divisió social del treball des d’una perspectiva interseccional. Doncs espai privat i la cura, són espai exclusiu de les dones. Per tant apareixen les implicacions emocionals associades sobre la pèrdua dels rols assignats quan existeix pèrdua de la llar.
Els reptes generals que es proposen per continuar treballant són:
- Revisar els models d’atenció des de la perspectiva de gènere ens comporta incorporar la dimensió de les cures com a centralitat social, en cap cas ha de ser o hauria de ser un element que obstaculitza els processos d’autonomia de les dones, s’ha de tenir en compte a l’hora de definir recursos de suport i/o itineraris vitals.
- Treballar per reduir la construcció de les relacions de subordinació, socialment sobre la imatge de dona com càrrega a cuidar o ser cuidada, per a les xarxes de suport. Aquesta situació ens obliga a revisar les relacions de poder a les llars i per tant de drets.
Entre les entitats que vam participar es va acordar una sèrie de propostes que consisteixen en:
- Visualitzar el perfil de dones sense llar i els factors que les han portat a aquesta situació.
- Incorporar en els plans estratègics la dimensió de gènere i el principi d’equitat, reconèixer els factors de desigualtat d’origen.
- És necessari revisar instruments de suport d’atenció i suport que reconeguin el itinerari de les dones i el procés vital, entendre tos els processos de cura, inclòs els vinculats a classe social.
- Cal disposar de recursos específics per a dones en situació sense llar que garanteixin la seguretat i la privacitat.
- Obligació visualitzar la representació de les dones en la tinença i en la pèrdua d’habitatge, així recollir les relacions de poder i de dret vinculat a l’habitatge.
- Disposar de serveis específics per a dons soles i dones amb càrregues familiars diferenciats.
- Revisar la interseccionalitat de la salut mental i el consum des d’una perspectiva de gènere.
- Revisar els circuits d’atenció tenint en compte els processos de cura i la seva temporalitat segons el cicle vital de les dones.
- Facilitar a les professionals a reduir el biaxos de gènere mitjançant instruments de diagnòstic de gènere i metodologies per competències.
- Adeqüem l’acompanyament a partir de facilitació de processos de canvi de les dones i els seus fills i filles.
- Incorporem la dimensió intercultural de gènere, per la construcció social d’autonomia.
