El 25 de novembre és el dia mundial contra la violència masclista, un dia que commemora una lluita diària que tot agent cívic i social que reclamem una societat més justa, lliure i segura per les dones. La violència de gènere continua assassinant dones arreu del món. A l’estat espanyol han mort 1.071 dones des de 2003 (any que es va començar a comptabilitzar el nombre de víctimes per aquest tipus de violència), aquesta no és només una xifra, són vides trencades per una violència vinculada a uns patrons culturals masclistes, que van des de la convivència domestica fins a les institucions.
Des de ProHabitatge volem fer valer la importància que les dones puguin disposar d’un habitatge segur, per assolir-ho cal iniciar un treball en les relacions de poder amb la tinença de la propietat.
Les situacions de violència masclista tenen conseqüències molt greus per les dones que ho pateixen, aquestes generen situacions d'exclusió vinculades a la categoria d'habitatge insegur, principalment, que afectarien no només a la dona, sinó que també a les seves filles i fills.
Aquestes situacions d'habitatge insegur podrien estar derivant en situacions de sense llar, passant a categories d’infrahabitatge, la intersecció amb altres categories de la pobresa femenina les situa en major grau de vulnerabilitat per accedir a recursos. El dret a poder accedir a recursos d’habitatge segurs i estables ha de ser la fórmula de protecció i d’inici de la recuperació. Doncs, el risc d’exclusió residencial també genera violència de masclista en les situacions d'abús a les quals algunes les dones es veuen exposades a canvi d'aconseguir un sostre.
Segons dades de l'INE durant l'any 2018 es va registrar que: “El 19,8% de centres d'atenció a persones sense llar van atendre dones”, ja fos per motius de violència de gènere (15,2%) o pel delicte de tràfic de persones (4,6%)1. No obstant això, aquestes dades no representen la veritable situació d'exclusió residencial de les dones, doncs les dones tenen el seus recursos per afrontar les situacions d’exclusió residencial per tal d’evitar la situació de sense sostre, com són les xarxes familiars i comunitàries que li permeti tenir espais en altres llars, el treball domèstic i de cures, l’exercici del treball sexual entre altres... A això es suma la lluita per evitar el risc d'abusos que puguin patir i pel temor a perdre la custòdia dels fills2. Aquestes estratègies, genera uns certs nivells d’invisibilització dels casos pel fet que no activen recursos ni gestionen ajudes.
La violència masclista com a fet social, afecta també especialment als aspectes estructurals i simbòlics, que tendeixen a ser els menys visibles, a causa de la seva permanència en el temps. Entre ells podem esmentar les diferencies en el nivell de salaris i ingressos, les diferències en la taxa AROPE pel que fa a un major risc de caure a la pobresa, les dificultats en l'accés a l'habitatge com a propietària, i a la qualitat i satisfacció en relació amb l'habitatge i els espais urbans limítrofs que habiten.
És per això que a Prohabitatge treballem posant l’habitatge com eix de poder a l’ús, la seguretat i l’arrelament de les dones que han hagut d’abandonar el seu habitatge i la seva llar per a les diferents expressions de violències masclistes, donant la màxima importància a poder tenir un espai segur per reprendre trajectòria personal, familiar i professional que s’han vist afectades. Creiem que val revisar i incrementar les polítiques d’habitatge que incorporin la dimensió d’exclusió residencial des d’una perspectiva de gènere per garantir espais segurs que afavoreixin el benestar de les dones i les seves filles i fills, i que ofereixin l’oportunitat de construir una vida digna i inclusiva.
La situació actual de Covid-19 dificulta encara més els processos de recuperació d’autonomia de dones que han patit violència de gènere, ja que els seus ingressos s’han vist greument afectats en molts casos per la pèrdua d’ingressos provinents del món laboral, però també per un impacte en els seus estats emocionals al tenir que viure situacions de confinament tancades amb el propi agressor, o en aquelles situacions d’exclusió residencial per fer-ho en infrahabitatges o en espais insegurs on es senten extremadament vulnerables. És per aquest motiu que resulta realment important poder agilitzar la tramitació de prestacions per dones víctimes de violència de gènere, que les permeti desenvolupar els seus processos personals i familiars allunyats de qualsevol perill de violència masclista.
Des de ProHabitatge volem fer valer la importància que les dones puguin disposar d’un habitatge segur, per assolir-ho cal iniciar un treball en les relacions de poder amb la tinença de la propietat.
Les situacions de violència masclista tenen conseqüències molt greus per les dones que ho pateixen, aquestes generen situacions d'exclusió vinculades a la categoria d'habitatge insegur, principalment, que afectarien no només a la dona, sinó que també a les seves filles i fills.
Aquestes situacions d'habitatge insegur podrien estar derivant en situacions de sense llar, passant a categories d’infrahabitatge, la intersecció amb altres categories de la pobresa femenina les situa en major grau de vulnerabilitat per accedir a recursos. El dret a poder accedir a recursos d’habitatge segurs i estables ha de ser la fórmula de protecció i d’inici de la recuperació. Doncs, el risc d’exclusió residencial també genera violència de masclista en les situacions d'abús a les quals algunes les dones es veuen exposades a canvi d'aconseguir un sostre.
Segons dades de l'INE durant l'any 2018 es va registrar que: “El 19,8% de centres d'atenció a persones sense llar van atendre dones”, ja fos per motius de violència de gènere (15,2%) o pel delicte de tràfic de persones (4,6%)1. No obstant això, aquestes dades no representen la veritable situació d'exclusió residencial de les dones, doncs les dones tenen el seus recursos per afrontar les situacions d’exclusió residencial per tal d’evitar la situació de sense sostre, com són les xarxes familiars i comunitàries que li permeti tenir espais en altres llars, el treball domèstic i de cures, l’exercici del treball sexual entre altres... A això es suma la lluita per evitar el risc d'abusos que puguin patir i pel temor a perdre la custòdia dels fills2. Aquestes estratègies, genera uns certs nivells d’invisibilització dels casos pel fet que no activen recursos ni gestionen ajudes.
La violència masclista com a fet social, afecta també especialment als aspectes estructurals i simbòlics, que tendeixen a ser els menys visibles, a causa de la seva permanència en el temps. Entre ells podem esmentar les diferencies en el nivell de salaris i ingressos, les diferències en la taxa AROPE pel que fa a un major risc de caure a la pobresa, les dificultats en l'accés a l'habitatge com a propietària, i a la qualitat i satisfacció en relació amb l'habitatge i els espais urbans limítrofs que habiten.
És per això que a Prohabitatge treballem posant l’habitatge com eix de poder a l’ús, la seguretat i l’arrelament de les dones que han hagut d’abandonar el seu habitatge i la seva llar per a les diferents expressions de violències masclistes, donant la màxima importància a poder tenir un espai segur per reprendre trajectòria personal, familiar i professional que s’han vist afectades. Creiem que val revisar i incrementar les polítiques d’habitatge que incorporin la dimensió d’exclusió residencial des d’una perspectiva de gènere per garantir espais segurs que afavoreixin el benestar de les dones i les seves filles i fills, i que ofereixin l’oportunitat de construir una vida digna i inclusiva.
La situació actual de Covid-19 dificulta encara més els processos de recuperació d’autonomia de dones que han patit violència de gènere, ja que els seus ingressos s’han vist greument afectats en molts casos per la pèrdua d’ingressos provinents del món laboral, però també per un impacte en els seus estats emocionals al tenir que viure situacions de confinament tancades amb el propi agressor, o en aquelles situacions d’exclusió residencial per fer-ho en infrahabitatges o en espais insegurs on es senten extremadament vulnerables. És per aquest motiu que resulta realment important poder agilitzar la tramitació de prestacions per dones víctimes de violència de gènere, que les permeti desenvolupar els seus processos personals i familiars allunyats de qualsevol perill de violència masclista.
1https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176925&menu=ultiDatos&idp=1254735976608
2 Jornades sensellerisme en femení. 2019 Barcelona.
