Avui 25 N dia contra la violència de gènere, és moment de visibilitzar totes aquelles violències que pateixen les dones. Malgrat que la més clara és la física, per les fatals conseqüències que comporten, 8 víctimes mortals durant el 2021 a Catalunya (dades fins el 8/11/21), 37 a tot l’estat, deixant 24 menors orfes.
Existeixen altres tipus de violència més invisibilitzades i que comporten grans canvis en les vides de les dones i els seus fills i filles. Des de Prohabitatge treballem per erradicar tot tipus de violència de gènere, i especialment totes aquelles estructurals que es vinculen a l’habitatge i que generen desigualtats per raó de gènere.
En aquesta jornada reivindicativa feminista, volem mostrar l'impacte de la vulnerabilitat per no tenir habitatge propi, la dificultat d’accés a la tinença d’habitatge, a la qual han de fer front les dones, la qual té greus conseqüències en els seus projectes vitals. La precarietat econòmica de moltes dones de cara a accedir a un recurs habitacional, i fer-ho amb autonomia, provoca que davant d’un procés de violència física masclista, esdevingui en un constant procés de pèrdues, algunes materials començant pel canvi obligatori d’habitatge, i que acaba repercutint en una pèrdua de xarxes personals i de suport, que fan canviar radicalment els processos vitals de les dones.
La precarietat econòmica de les dones i la falta de confiança en creure en les seves capacitats que es transmet a nivell estructural, son instruments de violència que limiten el seu dret a l'habitatge. La limitació del dret a la propietat, així com en el control sobre l’habitatge ha condicionat moltes de les històries de vida de les dones que formen part dels projectes de Prohabitatge.
A nivell familiar aquesta inseguretat en l’habitatge en moltes ocasions ha generat tolerància davant a actituds masclistes a canvi de no estar abocades a caure en el sensellarisme, el que suposa un espai de constant exposició a violència masclista, per la seva inseguretat. Aquestes situacions de desequilibris de poder en la parella degut a les desigualtats econòmiques entre homes i dones s'utilitzen per exercir control en casos de violència masclista en l'àmbit de la parella.
A Prohabitatge hem generat un espai participatiu entre les dones per tal de reflexionar de forma conjunta de com haurien estat els seus processos personals i professionals si haguessin pogut disposar de l’autonomia econòmica per ser propietàries o titulars dels contractes del seu habitatge.
S’han organitzat tallers amb dones que actualment es troben en recursos residencials de Prohabitatge, on a més de l’habitatge, oferim un acompanyament socioeducatiu per tal de generar autonomia en la dona de cara a recuperar la seva trajectòria personal i professional. En aquest tallers hem donat espai a les dones per l’intercanvi d’experiències del que ha comportat haver deixat l’habitatge i el territori on vivien. Aquest treball ho hem realitzat en relació amb activitats organitzades pels diferents consistoris, i així poder sumar-se a la campanya de sensibilització, i de violències comunitàries organitzades arreu del territori.
(1).jpeg)
Existeixen altres tipus de violència més invisibilitzades i que comporten grans canvis en les vides de les dones i els seus fills i filles. Des de Prohabitatge treballem per erradicar tot tipus de violència de gènere, i especialment totes aquelles estructurals que es vinculen a l’habitatge i que generen desigualtats per raó de gènere.
En aquesta jornada reivindicativa feminista, volem mostrar l'impacte de la vulnerabilitat per no tenir habitatge propi, la dificultat d’accés a la tinença d’habitatge, a la qual han de fer front les dones, la qual té greus conseqüències en els seus projectes vitals. La precarietat econòmica de moltes dones de cara a accedir a un recurs habitacional, i fer-ho amb autonomia, provoca que davant d’un procés de violència física masclista, esdevingui en un constant procés de pèrdues, algunes materials començant pel canvi obligatori d’habitatge, i que acaba repercutint en una pèrdua de xarxes personals i de suport, que fan canviar radicalment els processos vitals de les dones.
La precarietat econòmica de les dones i la falta de confiança en creure en les seves capacitats que es transmet a nivell estructural, son instruments de violència que limiten el seu dret a l'habitatge. La limitació del dret a la propietat, així com en el control sobre l’habitatge ha condicionat moltes de les històries de vida de les dones que formen part dels projectes de Prohabitatge.
A nivell familiar aquesta inseguretat en l’habitatge en moltes ocasions ha generat tolerància davant a actituds masclistes a canvi de no estar abocades a caure en el sensellarisme, el que suposa un espai de constant exposició a violència masclista, per la seva inseguretat. Aquestes situacions de desequilibris de poder en la parella degut a les desigualtats econòmiques entre homes i dones s'utilitzen per exercir control en casos de violència masclista en l'àmbit de la parella.
A Prohabitatge hem generat un espai participatiu entre les dones per tal de reflexionar de forma conjunta de com haurien estat els seus processos personals i professionals si haguessin pogut disposar de l’autonomia econòmica per ser propietàries o titulars dels contractes del seu habitatge.
S’han organitzat tallers amb dones que actualment es troben en recursos residencials de Prohabitatge, on a més de l’habitatge, oferim un acompanyament socioeducatiu per tal de generar autonomia en la dona de cara a recuperar la seva trajectòria personal i professional. En aquest tallers hem donat espai a les dones per l’intercanvi d’experiències del que ha comportat haver deixat l’habitatge i el territori on vivien. Aquest treball ho hem realitzat en relació amb activitats organitzades pels diferents consistoris, i així poder sumar-se a la campanya de sensibilització, i de violències comunitàries organitzades arreu del territori.
